Dades personals
Vaig néixer un 10 de maig de 1952 a Girona, la ciutat que més tard em veuria convertir-me en la primera dona alcaldessa de la història. La vaig deixar per anar a estudiar a Barcelona, concretament a la Universitat Autònoma de Barcelona, la llicenciatura de Geografia i Història.
Abans però ja m’havien succeït moltes coses que em marcaran i que faran que el meu destí acabi desembocant en una feina al servei de les persones. Quan tenia només set anys vaig començar a formar part del moviment de l’escoltisme, amb les Daines, i això em va nodrir de molts dels valors que ara defenso, com el d’ajudar els altres.
Sota la dictadura franquista, al món de la universitat s’hi coïen molts anhels, moltes inquietuds i esperances i sempre em va agradar formar part de tots els fòrums de debat i formar part de l’esperit de canvi que entre els estudiants volíem tirar endavant.
Un cop llicenciada, vaig exercir de professora primer a l’institut Vicenç Vives de Girona, també al Salvador Espriu de Salt, vaig estar una època a Sant Feliu de Guíxols per acabar retornant a la ciutat, a l’IES Santiago Sobrequés.
La docència sempre m’ha agradat; estant en contacte amb la gent jove he après moltes coses i recordo aquella època amb especial afecte. A més, vaig poder ser la delegada a Girona del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya fins el 1991 i també la coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat de secundària de la delegació a Girona de l’Institut de Ciència de l’Educació, de la UAB, fins el 1994.
Una de les experiències viscudes que també recordo amb gratitud és formar part de la fundació de Convergència Socialista de Catalunya, en la clandestinitat i de la mà d’en Joan Raventós, quan corria el 1974.
Amb la recent democràcia acabada d’estrenar, el 1976, va venir el primer míting del PSC-Congrés al pavelló antic de la Devesa i recordo amb molta emoció que davant de tota una fila interminable de persones que havien lluitat per les llibertats (Joan Raventós, el Pare Llimona, la Núria Pompeia o en Pep Jai, per anomenar-ne alguns) vaig tenir l’honor de presentar l’acte. Recordo fins i tot el lema, ‘Guanyem la llibertat’.
Política
Quan en Quim Nadal em va fer l’oferiment d’entrar a formar part de l’ajuntament com a regidora d’Educació el 1991 vaig quedar gratament sorpresa i em va encoratjar pensar que deixava una feina de professora, al servei dels alumnes, per una de similar, al servei dels ciutadans. No m’imaginava però que, 16 anys més tard, tindria l’oportunitat de governar la ciutat amb més il·lusió cada dia.
Crec que el sentiment viscut durant la dictadura franquista de voler canviar les coses per fer avançar la societat em va fer sentir segura que la política podia ser una bona experiència. I així ho ha estat.
Del 1991 al 1995 vaig ser regidora d’Educació i després em vaig encarregar també de la regidoria d’Esports -on vaig haver de batallar en un món d’homes- i de la qual recordo amb especial emoció l’organització de l’Eurobasket del 1997 a Girona. Més endavant, el 1999 vaig ser escollida tinent d’alcalde de Coordinació, Via Pública i Seguretat i vaig passar a ser adjunta a l’alcaldia l’abril del 2001.
En Quim va decidir apostar per la política nacional i em va passar el testimoni d’una gestió impecable durant més de 23 anys. Això va ser al meridià de la legislatura, el gener del 2002, i ja en les següents eleccions, les del 2003, vaig aconseguir la confiança dels gironins per a tornar a governar.
També he format part de la Federació de Municipis de Catalunya on he ocupat la vice-presidència. Altres càrrecs que he tingut han estat el de la presidència del Fòrum Espanyol per a la Seguretat Urbana i el de la Red de Juderias d’Espanya.
Aficions
Les poques estones lliures que tinc m’agrada compartir-les amb els meus amics i família, si pot ser sempre entorn una bona taula i amb una tertúlia llarga i distesa després de dinar.
Sempre que puc no m’estalvio les meves visites al mar, és una temptació tenir-lo tant a prop i no anar-lo a veure sovint!
Viatjar és una altra de les meves aficions i he après coses molt interessants que et fan veure el món amb una amplitud de mira major. M’agrada fer-me els viatges a la meva mida, recórrer aquells indrets que m’interessen sense una planificació establerta.
Darrerament tinc poc temps per viatjar però aprecio enormement aquelles tardes de diumenge en què el ritme frenètic de la setmana es para i tinc una estona per refugiar-me a casa i agafo un bon llibre, una mica de música clàssica o jazz i reflexiono sobre com fer encara millor la nostra ciutat…
